Història o ficció?

Sabries identificar quines d'aquestes obres són novel·la història o ficció històrica?

Llegeix ara aquest article i explica quin és el debat que planteja?

Maria-Mercè Marçal encara

El 5 de juliol del 2019 es compliran 20 anys de la desaparició de la poeta Maria-Mercè Marçal. A propòsit d'aquesta efemèride, s'han organitzat Jornades com "Maria Mercè Marçal: llegat i influències" i s'han publicat articles i reportatges molt interessants com aquest de Jordi Nopca: "Una veu íntima, política i necessària"

Aprofite també per recomanar-vos la documentada biografia que Lluïsa Julià va publicar el 2017.

I compartisc l'enllaç a unes jornades celebrades el mateix 2017, sobre la poeta

Amb uns altres ulls (poètics). I

En aquesta pàgina web: Viu la poesia, podràs llegir alguns del poemes més coneguts i rellevants de Maria Mercè Marçal (1952-1998), en què reivindica i construeix una identitat femenina i troba noves formes d'expressió, en aquest cas poètica. Et deixe ara amb "Divisa" i "Avui les fades i les bruixes s'estimen", del volum Bruixa de dol (1977):

«Divisa»
Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.

Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota

«Avui les fades i les bruixes s'estimen»
Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

En Cau de llunes (1998) trobem aquest altre poema: 

«Drap de la pols, escombra, espolsadors»

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

• El web Música de poetes ofereix diverses versions musicades de poemes de Marçal.
• El grup El Diluvi, incorpora versos de Marçal en diferentes canços, com ara: "Paraules silenciades"

• Si vols saber-ne més, sobre l'autora o sobre els anys setanta, punxa ací

     

Amb uns altres ulls

Algunes obres essencials per a entendre el desenvolupament de la crítica feministsa del segle XX i que es plantegen la relació entre dona i literatura són:

A Room of One's Own (1929), de Virginia Woolf i

El segon sexe (1949), de Simone de Beauvoir.

 

Si tens interés per conéixer millor l'obra i les aportacions d'aquestes autores et recomane que visites la pàgina del PEN català que proporciona informació sobre VirginiaWoolf i també el material didàctic sobre l'exposició "Simone de Beauvoir, feminista i escriptora".  

El pensament d'aquests escriptores exercí una gran influència a casa nostra, entre altres, en autores com M. Aurèlia Campmany, Montserrat Roig, Montserrat Albelló, Marta Pessarrodona... Vegeu alguns dels títols d'aquesta poeta, traductora i assagista: hi ha res que vos cride l'atenció?

Biografies
Montserrat Roig : un retrat. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1994

Maria Aurèlia Capmany: un retrat, 1996

Frederica Montseny: un retrat, 1998

Mercè Rodoreda: un retrat, 2002

Caterina Albert: un retrat, 2004

Mercè Rodoreda i el seu temps, 2005

Donasses: Protagonistes de la Catalunya moderna, 2006

Estudis

Escriptores: de Caterina Albert als nostres dies, 2005

L'exili violeta: Escriptores i artistes catalanes exiliades el 1939. Barcelona: Meteora, 2010

Traduccions (entre altres)
Susan Sontag, Doris Lessing, Gertrude Stein, Virginia Woolf, Marguerite Duras, Simone de Beauvoir...


Altres autores i filòsofes que han continuat reflexionant sobre el concepte de gènere i especialistes en crítica de gènere són, entre altres Judith Butler o a casa nostra Marta Segarra, Marina Garcés, etc.

Si hi teniu interés vos recomane el cicle de conferències sobre l'obra de Butler que l'Institut d'Humanitats de Barcelona va organitzar durant el curs 2017/18 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. O també el capítol que li va dedicar la sèrie Merlí, de TV3.



Niki de Saint Phalle

L'escultora, pintora i cineatra Niki de Saint Phalle va crear una sèrie d'escultures sobre la dona als anys 60 que va titular "Nanas". Ací en tens unes quantes? Què et suggereixen?

Amb uns altres ulls (poètics). II

• Escolta el poema de Marta Pessarrodona: "Per Maria Antònia, Caterina i Clementina i tantes -no moltes- d'altres". Coneixes aquestes dones del títol? Per què les reivindica?

Sabia que vosaltres podíeu,
malgrat moltes coses,

explicar-nos sempre

fragments d’allò que volíem. 

Sabia que vosaltres sabíeu

molt més del que vau escriure;

que vau ser més agosarades

que la valentia que us calia.

Sabia que hi havia,

rere tants frens, tantes traves,

tantes portes doctes i tancades,

una deu on apaivagar set i gana.

Sabia que teníeu bocins del tot

(ho he sabut gairebé sempre, 

més enllà de silencis burletes)

que m’estalviaven mots de massa.

Sabia que calia cercar-vos

(furgar per edicions no gens assequibles)

llegir-vos, fidel i atenta, a vosaltres,

precedents de la nostra mala vida.

• Comenta ara, breument, aquest poema de Montserrat Albelló

A Virgina Woolf

Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
viurà el desig
i la rencança
de la primera paraula.
I el somriure
que s’ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però,
l’ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.

• Si t'ha agradat i vols saber-ne més sobre aquesta poetessa i traductora catalana (entre altres, de Sylvia Plath) et recomanem aquest enllaç.



Ser Joan Fuster

Si voleu conéixer en profunditat la trajectòria de Joan Fuster vegeu el documental produït per la Universitat de València (Càtedra Joan Fuster)

"Tens un cos: aprofita'l, aprofita-te'n!"

Un dels intel·lectuals valencians més lúcids i decisius del segle XX és Joan Fuster. Hi pots trobar informació i recursos diversos en la pàgina de l'AELC, Lletra o en la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València.

Una de les modalitats creatives més suggerents que conreà aquest poeta, pensador, assagista i crític literari valencià van ser els aforismes: una invitació al diàleg, una provocació, una interrogació constant...

Vos deixem amb una selecció, perquè hi aneu pensant:

1. "Reinvindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics" 
2. "Compara, i començaràs a entendre"
3. "No dubta qui vol, sinó qui pot. Esforça’t a dubtar, tanmateix"
4. "Com que els metges no ho prescriuen, el personal no pensa'"
5. "Sigueu modestos: si demà plou o fa sol, no tenim res a veure"
6. "Només amb la mort t’alliberaràs de tu mateix. Resigna’t, doncs, a no ser lliure mai"
7. "Si cobres existeixes"
8. "Només no som allò que ens proposem no ser"
9. "Sóc optimista, tanco els ulls"
10. "La veritat no sempre coincideix amb la justícia, t'ho adverteixo"
11. "No faces de la teua ignorància un argument"
12. "Les lleis, les fan els qui estan en condicions de respectar-les —i només perquè hi estan"
13. "I la castedat, ¿què? no és una forma de l’avarícia?
14. "Hi ha homes que mereixen ser cornuts. Si no ho arriben a ser, és per culpa de la muller"
15. "Respirem com en el paleolític. No hem avançat gaire per aquest cantó"
16. "L'amor ens pemet de ser imbècils impunement"
17. "Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres"
18. "Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat"
19. "El que mana vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat"
20. "Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera"
21. "Les idees, clares; els sentiments confusos"
22. "No ho hem après; ens ho han inculcat"
23. "M’imagine com em veuen els altres, i em faig una mica de llàstima. Ara: si pense en ells, trobe que no n’hi ha per tant"
24. "Moltes ferides d'amor són només ferides d'amor propi"
25. "El pensament s'afirma —i s'aferma— en les objeccions. Doneu-me un bon contradictor, i seré capaç d'inventar les més excelses teories"
26. "Corregir i augmentar: això és la cultura"