Quim Monzó i Ventura Pons

Al gener de 2011 el director de cinema català Ventura Pons estrenava la pel·lícula Mil cretins (2010), basada en les narracions de Quim Monzó. Reincidia així en una relació (professional i personal) que s'havia iniciat anys abans. El 1995, adaptava amb gran èxit un altre dels millors reculls de l'escriptor: El perquè de tot plegat. 

Al llarg de la seua dilatada carrera, Pons ha dut al cinema l'obra de diferents escriptors catalans: novel·les (Amor idiota; La vida abismal), textos teatrals (Carícies) i reculls de contes (Animals ferits). L'adaptació d'aquest gènere, però, sempre ha significat un repte per a ell, segons explica a propòsit de Mil cretins:

"Estructurar, donar continuïtat i tenir un discurs coherent, des del punt de vista cinematogràfic, utilitzant diversos contes no és fàcil, però a mi, precisament, m’agraden les coses difícils. I ara que reincideixo en el salt de circ ho faig amb la xarxa de seguretat que suposa el meravellós èxit internacional que vaig tenir amb el meu primer Quim. Èxit que ens guanyàrem a pols ja que ningú creia en la pel·lícula però com que, amb el treball i les idees, sóc molt tossut, vaig lluitar i a la vista hi han els resultats. Amb el temps he anat descobrint el gran plaer que em produeix jugar amb estructures distintes i embarcar-me en construccions narratives diferents de les convencionals. És una mica la marca de la casa.

Mil cretins va de tot això, de les històries del Quim, del meu plaer per la cosa nova i de la confiança que tinc en què el públic ho voldrà compartir amb nosaltres." 

Et deixem amb el tràiler de Mil cretins i amb les impressions de Ventura Pons i Quim Monzó sobre la pel·lícula (no te la pots perdre!):

Contra els tòpics

Et remetem a un parell de pàgines web on trobaràs informació molt variada relacionada amb Quim Monzó: fragments de crítica literària, resum biogràfic i bibliogràfic, i entrevistes. És especialment interessant la que manté l'escriptor amb Eva Piquer, en les pàgines del diari Avui: "Quim Monzó: El borreguisme cultural d'aquest país m'ha atribuït molts fills que no reconec". Llig-la (sobretot els apartats finals referits als clixés i a la seua doble faceta com a escriptor) i pren nota perquè et serà útil per entendre millor l'autor i la seua proposta literària. La comentarem a classe!

Si vols veure l'escriptor en acció et recomanem molt i molt que escoltes el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt (2007). Monzó evita el discurs convencional (el lloc comú) en aquesta mena d'actes i sorprén amb una dissertació genial en forma de conte. Disfruta-la!

 

Ací pots trobar també el discurs en pdf.

Si encara t'has quedat amb ganes de sentir Quim Monzó parlar sobre alguns dels seus reculls de contes (Mil cretins), sobre l'exposició "Monzó", o sobre la literatura, la cultura i el món en general et recomanem que visites aquests programes, en què és entrevistat: L'hora del lector (TV3) i Página 2 (TV2).

Aquest és el llibre catàleg que Julià Guillamón edità a propòsit de l'exposició: Monzó. Com triomfar a la vida (2009)

"Tot el que passa dintre el nostre cervell i del nostre esperit és tan real com les percepcions físiques", Pere Calders

Mireu el programa Inèdits de TV3 dedica a Pere Calders i anoteu tot el que vos resulte interessant o vos sorprenga per un o altre motiu:

També el programa El meu avi repassa la vida de l'escriptor Pere Calders a través dels testimonis de les persones que el van conèixer. "Pere Calders: L'home dibuixat".

Com diu el documental, Antaviana significà un punt d'inflexió per a l'escena catalana i també el principi d'una etapa de reconeixement i de popularitat per a l'autor. Pots consultar altres documentals que s'han realitzat sobre la figura imprescindible de Pere Calders, com ara "Pere Calders, tocant de peus al cel" o "Pere Calders (Viure i escriure)". Consulta-la i completa la imatge que t'has anat formant de l'escriptor.

Ara, però, si et ve de guts, pots veure un fragment d'Antaviana:



Amb tot, per saber més d'aquest gran escriptor pots consultar algunes altres webs que ja coneixes, com la de Lletra o la de l'AELC.





Pere Calders també va ser un dels primers autors a conrear això que ara s'ha posat de moda i s'anomena microrelats o relats hiperbreus, quan encara no tenien un nom específic. Adjunte l'enllaç a la revista Catorze, on podeu trobar-ne 44 relats, extrets de diferents obres de Calders: Invasió subtil i altres contes, De teves a meves, Tot s’aprofita i L’honor a la deriva










Si voleu sentir alguns contes de Pere Calders, podeu accedir a l'arxiu de Catalunya ràdio





Darrerament, durant l'any 2018, algunes editorials (Rosa dels vents, Comanegra i Nórdica libros) han tornat a editar relats de Calders per a posar-lo a l'abast del públic actual. Són aquestes:

El gran dictador

De segur que coneixes aquesta pel·lícula del genial Charles Chaplin...

Ja has identificat al personatge? Sabries identificar si està parodiant-lo, satiritzant-lo o simplement ironitzant?



A continuació pots sentir la cançó "No t'enyoro" del guardonat grup català Manel. De què ens parla?



Aquesta cançó és per dir
que no et trobo gens en falta
i quan me'n vaig a dormir
amb la mà dreta ja em basta
que si tinc els ulls humits
és que hi tinc una lleganya
i si no surto de nit
és perquè vaig curt de pasta.

I els amics que compartim tots t'enganyen.
Sóc un home nou,
mai he estat millor,
i no saps quant m'estalvio en trucades.

I aquesta cançó és per dir
que si de res no en tinc ganes
no ets pas tu, sinó l'edat,
que als trenta anys això ja passa,
que l´anell que em vas donar
el guardo perquè el vull vendre
i la teva foto al llit
no he tingut pas temps de treure-la.

I els amics que compartim tots t'enganyen.
Sóc un home nou,
mai he estat millor
i no saps quant m'estalvio en trucades.

No t'enyoro, nena, 

No estic deprimit, no estic desnutrit,
no m'aguanta un fil, no he perdut l'estil,
no vaig predicant tots els teus encants.
No t'he imaginat al llit amb estranys,
no estic gens perdut. No hi ets, tururut!
No em sento confús, no he estat cap il·lús
i serà un gran plaer avui fer-te saber
Que no t'enyoro nena...

Mons possibles

Un dels principals estudiosos de la ciència-ficció en l'àmbit de la cultura catalana és A. Munné-Jordà, autor de l'antologia Futurs imperfectes (1997), que és una versió ampliada d'una altra anterior: Narracions de ciència-ficció, publicada el 1985 i reeditada en dues ocasions. Obres de consulta obligatòria si t'interessa especialment aquest gènere.

Una altra antologia que inclou relats de ciència-ficció o, en un sentit ampli, especulativa és la de Víctor Martínez-Gil que també recomanem: Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa, Galàxia Gutenberg / Cercle de lectors

Per anar entrant en matèria, llig aquest article breu de Munné-Jordà i posa'l en comú amb la resta de companys a classe:

• T'ha ajudat a completar la teua definició sobre el gènere?
• Munné-Jordà celebra que el seu article haja aparegut en una revista científica universitària (Mètode). Per què penses que ho fa, quina situació està denunciant?
• Trobes encertada la seua proposta per a una societat cada cop més tecnologitzada?

En un altre treball: "La ciència-ficció de Manuel de Pedrolo: més que el 'Mecanoscrit' però també", l'estudiós analitza l'obra d'una de les icones del gènere a casa nostra: Manuel de Pedrolo

Si vols saber-ne més, ací tens altres enllaços sobre ciència-ficció:

Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia (1997)
Ciència ficció a la UPC







 

La revista Alambique acaba de publicar (2017) un monogràfic sobre Manuel de Pedrolo i el Mecanoscrit del segon origen. Podeu consultar els articles ací

L'any 2015 s'estrenà Segon origen, pel·lícula basada en la novel·la de Pedrolo que no funciona tan bé com la narració original. Amb tot, caldria organitzar un videofòrum per comentar ambdues creacions...

Al 2017 també va arribar al cinema la pel·lícula La piel fría, dirigida per Xavier Gens i basada en la novel·la d'Albert Sánchez Piñol

Extraterrestres... mallorquins

Mira quina és la visió que té Antònia Font dels extraterrestres? Són ciència-ficció?

Que guai! que guai!,
quins extraterrestres més originals,
van amb motos d'aigua dins s'hiperespai
i una espasa làser en sa mà.

Que guai! que guai!,
tenen ses antenes parabòliques,
i tarifa plana telefònica
perquè sempre han de sintonitzar.

Que guai! que guai!,
i berenen de pa bimbo amb tulipan,
monten una orgia piromusical
i s'exploten tots es genitals.

I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d'un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l'hosti
per jugar a minigolf i a petanc.

Que guai! que guai!,
quins extraterrestres més originals,
van amb motos d'aigua dins s'hiperespai
i una espasa làser en sa mà.

Que guai! que guai!,
toquen flautes, toquen flaut,
el seu biorritme és samba-disco-dance
i una aspiradora és el seu nas.

I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d'un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l'hosti
per jugar a minigolf i a petanc.

I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d'un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l'hosti
per jugar a minigolf i a petanc.

Aquest grup mallorquí ens ofereix un univers ple de robots, coets interespacials i éssers d'altres planetes. Si t'han agradat, pots sentir-ne més cançons que t'aproximaran al terreny de les màquines, tan del gust de la ciència-ficció: "Robot" o "Jo robot" (Taxi, 2004).

Ferran Torrent

Ferran Torrent és, sens dubte, un dels autors més importants del panorama literari català actual. Algunes de les seues novel·les han arribat a la gran pantalla de la mà de directors com Ventura Pons,

Sigfrid Monleón i Francesc Bellmunt.

Un negre amb un saxo (1989), F. B
Gràcies per la propina (1998), F.B
L’illa de l’holandès (2001), S. M
La vida abismal (2006), V. P




Si vols saber-ne més et recomanem consulta la web Lletra: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ferran-torrent/detall.

Ací tens una entrevista recent, en què llig un fragment de la darrera novela que ha publicat: Un dinar un dia qualsevol (Columna, 2015)

Escriptors Tv: Ferran Torrent per vilawebtv

També pots llegir-ne una entrevista a Vilaweb "Quan la carretera s'acaba l'idiota continua caminant"

L'any 2010 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en el cicle "Escriptors Valencians Actuals" li dedicà una jornada a l'estudi i difusió de la seua obra. Podeu trobar totes les ponències d'aquesta jornada i la intervenció final de l'escriptor ací