Albert Sánchez Piñol

«Mai no som infinitament lluny d'aquells que odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai serem absolutament a prop d'aquells que estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç». Així comença la novel·la amb què  Albert Sánchez Piñol es donà a conéixer l'any 2002 (per a conéixer l'autor una mica més de prop et recomanem aquestes entrevistes publicades en Vilaweb i en el diari Avui, però no les lliges fins acabar la novel·la!!).
Si l'has triada com a lectura, t'animem a intercanviar ací parers, dubtes i opinions sobre aquesta novel·la. Ací tens algunes propostes per anar obrint boca:

a. En el primer capítol el narrador descriu l'illa, a mesura que la va descobrint. Com definiries aquest primer contacte, les primeres impressions que li provoca?

b. Amb tot, reconeix que: «La meua descripció no és fiable. Això és el que jo podia veure. Però el paisatge que un home veu, ulls enfora, acostuma a ser el reflex del que amaga, ulls endins». Com interpretes aquesta darrera afirmació?

c. Al final del primer capítol, se’ns genera certa intriga sobre les causes que poden motivar a algú triar un destí com aquell que és resolta en el capítol següent. Què saps del conflicte irlandés? Entens la decisió del protagonista? De què fuig realment?

d. Només començar el capítol 4, el narrador té un pensament molt racional per enfrontar-se a la nova situació? Consideres que és encertat? Té raó quan diu: «no hauríem de menysprear la fortalesa dels pensaments solitaris? Com penses que hauries reaccionat tu?

e. La relació entre Batís i el protagonista va evolucionant al llarg de tota la novel·la, en el capítol 5 es debat entre intentar entendre l’actitud de l’ocupant del far i la supervivència? Què li està passant al protagonista?

f. Com interpretes aquestes paraules de Batís: «Els bons pares no li llegien les paraules de Crist? No li van dir que hem de morir moltes vegades?»

g. En el capítol 6, els protagonistes parlen de les qualitats de la “bestioleta”. Com te la imagines? Les descripcions van acumulant-se i variant al llarg de la novel·la, si les vas consignat, al final podràs fer-te una idea prou completa d’aquest personatge.

h. El protagonista escriu un diari que, a més d’intensificar la percepció del temps, ens ofereix el procés d’erosió dels personatges acompanyat d’alguns pensaments suggestius. Comenta’n algun que consideres rellevant o simplement curiós. Per exemple, el diàleg següent:
«-Les herbes, com les persones, no són bones ni dolentes, són diferents —vaig replicar, fent-ne un glop. Ens són conegudes o ens són desconegudes, res més.
-El món és ple de gent dolenta, molt dolenta. Només un càndid pot creure en la bondat humana»
A qui faries costat? Quin d’aquests posicionaments penses que impera en la societat actual?



Cap comentari: