dilluns, 22 de febrer de 2016

Amb uns altres ulls (poètics). I


En aquestes pàgines web: Viu la poesia i Poesia catalana, podràs llegir alguns del poemes més coneguts i rellevants de Maria Mercè Marçal (1952-1998), en què reivindica i construeix una identitat femenina i troba noves formes d'expressió, en aquest cas poètica. Et deixe ara amb "Divisa" i "Avui les fades i les bruixes s'estimen", del volum Bruixa de dol (1977):

«Divisa»
Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.

Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota


«Avui les fades i les bruixes s'estimen»
Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

  • El web Música de poetes ofereix divereses versions musicades de poemes de Marçal.
  • Si vols saber-ne més, sobre l'autora o sobre els anys setanta, punxa ací
Edu3.cat
                                                     

Amb uns altres ulls

Algunes obres essencials per a entendre el desenvolupament de la crítica feministsa del segle XX i que es plantegen la relació entre dona i literatura són:
A Room of One's Own (1929), de Virginia Woolf i
El segon sexe (1949), de Simone de Beauvoir.
 









Si tens interés per conéixer millor l'obra i les aportacions d'aquestes autores et recomanen que visites la pàgina del PEN català que proporciona informació sobre VirginiaWoolf i també el material didàctic sobre l'exposició "Simone de Beauvoir, feminista i escriptora".  

El pensament d'aquests escriptores exercí una gran influència a casa nostra, entre altres, en autores com M. Aurèlia Campmany, Montserrat Roig, Montserrat Albelló, Marta Pessarrodona... Vegeu alguns dels títols d'aquesta poeta, traductora i assagista: hi ha res que vos cride l'atenció?

Biografies
Montserrat Roig : un retrat. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1994
Maria Aurèlia Capmany: un retrat, 1996
Frederica Montseny: un retrat, 1998
Mercè Rodoreda: un retrat, 2002
Caterina Albert: un retrat, 2004
Mercè Rodoreda i el seu temps, 2005
Donasses: Protagonistes de la Catalunya moderna, 2006

Estudis

Escriptores: de Caterina Albert als nostres dies, 2005
L'exili violeta: Escriptores i artistes catalanes exiliades el 1939. Barcelona: Meteora, 2010

Traduccions (entre altres)
Susan Sontag, Doris Lessing, Gertrude Stein, Virginia Woolf, Marguerite Duras, Simone de Beauvoir...


Niki de Saint Phalle


L'escultora, pintora i cineatra Niki de Saint Phalle, va crear una sèrie d'escultures sobre la dona als anys 60 que va titular "Nanas". Ací en tens unes quantes? Què et suggereixen?






Amb uns altres ulls (poètics). II


A Virgina Woolf
Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
viurà el desig
i la rencança
de la primera paraula.
I el somriure
que s’ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però,
l’ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.


  • Si t'ha agradat i vols saber-ne més sobre aquesta poetessa i traductora catalana (entre altres, de Sylvia Plath) et recomanem aquest enllaç.









dilluns, 11 de maig de 2015

Ser Joan Fuster


Si voleu conéixer en profunditat la trajectòria de Joan Fuster vegeu el documental produït per la Universitat de València (Càtedra Joan Fuster)



"Tens un cos: aprofita'l, aprofita-te'n!"

Un dels intel·lectuals valencians més lúcids i decisius del segle XX és Joan Fuster. Hi pots trobar informació i recursos diversos en la pàgina de l'AELC, Lletra o en la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València.





Una de les modalitats creatives més suggerents que conreà aquest poeta, pensador, assagista i crític literari valencià van ser els aforismes: una invitació al diàleg, una provocació, una interrogació constant...


Vos deixem amb una selecció, perquè hi aneu pensant:

  1. "Reinvindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics" 
  2. "Compara, i començaràs a entendre"
  3. "No dubta qui vol, sinó qui pot. Esforça’t a dubtar, tanmateix"
  4. "Com que els metges no ho prescriuen, el personal no pensa'"
  5. "Sigueu modestos: si demà plou o fa sol, no tenim res a veure"
  6. "Només amb la mort t’alliberaràs de tu mateix. Resigna’t, doncs, a no ser lliure mai"
  7. "Si cobres existeixes"
  8. "Només no som allò que ens proposem no ser"
  9. "Sóc optimista, tanco els ulls"
  10. "La veritat no sempre coincideix amb la justícia, t'ho adverteixo"
  11. "No faces de la teua ignorància un argument"
  12. "Les lleis, les fan els qui estan en condicions de respectar-les —i només perquè hi estan"
  13. "I la castedat, ¿què? no és una forma de l’avarícia?
  14. "Hi ha homes que mereixen ser cornuts. Si no ho arriben a ser, és per culpa de la muller"
  15. "Respirem com en el paleolític. No hem avançat gaire per aquest cantó"
  16. "L'amor ens pemet de ser imbècils impunement"
  17. "Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres"
  18. "Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat"
  19. "El que mana vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat"
  20. "Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera"
  21. "Les idees, clares; els sentiments confusos"
  22. "No ho hem après; ens ho han inculcat"
  23. "M’imagine com em veuen els altres, i em faig una mica de llàstima. Ara: si pense en ells, trobe que no n’hi ha per tant"
  24. "Moltes ferides d'amor són només ferides d'amor propi"
  25. "El pensament s'afirma —i s'aferma— en les objeccions. Doneu-me un bon contradictor, i seré capaç d'inventar les més excelses teories"
  26. "Corregir i augmentar: això és la cultura"





dilluns, 5 de maig de 2014

Quim Monzó i Ventura Pons

Al gener de 2011 el director de cinema català Ventura Pons estrenava la pel·lícula Mil cretins (2010), basada en les narracions de Quim Monzó. Reincidia així en una relació (professional i personal) que s'havia iniciat anys abans. El 1995, adaptava amb gran èxit un altre dels millors reculls de l'escriptor: El perquè de tot plegat. 

Al llarg de la seua dilatada carrera, Pons ha dut al cinema l'obra de diferents escriptors catalans: novel·les (Amor idiota; La vida abismal), textos teatrals (Carícies) i reculls de contes (Animals ferits). L'adaptació d'aquest gènere, però, sempre ha significat un repte per a ell, segons explica a propòsit de Mil cretins:

"Estructurar, donar continuïtat i tenir un discurs coherent, des del punt de vista cinematogràfic, utilitzant diversos contes no és fàcil, però a mi, precisament, m’agraden les coses difícils. I ara que reincideixo en el salt de circ ho faig amb la xarxa de seguretat que suposa el meravellós èxit internacional que vaig tenir amb el meu primer Quim. Èxit que ens guanyàrem a pols ja que ningú creia en la pel·lícula però com que, amb el treball i les idees, sóc molt tossut, vaig lluitar i a la vista hi han els resultats. Amb el temps he anat descobrint el gran plaer que em produeix jugar amb estructures distintes i embarcar-me en construccions narratives diferents de les convencionals. És una mica la marca de la casa.
Mil cretins va de tot això, de les històries del Quim, del meu plaer per la cosa nova i de la confiança que tinc en què el públic ho voldrà compartir amb nosaltres." (http://www.milcretins.venturapons.cat/

Et deixem amb el tràiler de Mil cretins i amb les impressions de Ventura Pons i Quim Monzó sobre la pel·lícula (no te la pots perdre!):


Contra els tòpics

Et remetem a un parell de pàgines web on trobaràs informació molt variada relacionada amb Quim Monzó: fragments de crítica literària, resum biogràfic i bibliogràfic, i entrevistes. És especialment interessant la que manté l'escriptor amb Eva Piquer, en les pàgines del diari Avui: "Quim Monzó: El borreguisme cultural d'aquest país m'ha atribuït molts fills que no reconec". Llig-la (sobretot els apartats finals referits als clixés i a la seua doble faceta com a escriptor) i pren nota perquè et serà útil per entendre millor l'autor i la seua proposta literària. La comentarem a classe!


Si vols veure l'escriptor en acció et recomanem molt i molt que escoltes el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt (2007). Monzó evita el discurs convencional (el lloc comú) en aquesta mena d'actes i sorprén amb una dissertació genial en forma de conte. Disfruta-la!

 

Ací pots trobar també el discurs en pdf.

Si encara t'has quedat amb ganes de sentir Quim Monzó parlar sobre alguns dels seus reculls de contes (Mil cretins), sobre l'exposició "Monzó", o sobre la literatura, la cultura i el món en general et recomanem que visites aquests programes, en què és entrevistat: L'hora del lector (TV3) i Página 2 (TV2).


Aquest és el llibre catàleg que Julià Guillamón edità a propòsit de l'exposició: Monzó. Com triomfar a la vida (2009)