El 5 de juliol del 2019 es compliran 20 anys de la desaparició de la poeta Maria-Mercè Marçal. A propòsit d'aquesta efemèride, s'han organitzat Jornades com "Maria Mercè Marçal: llegat i influències" i s'han publicat articles i reportatges molt interessants com aquest de Jordi Nopca: "Una veu íntima, política i necessària"
Aprofite també per recomanar-vos la documentada biografia que Lluïsa Julià va publicar el 2017.
I compartisc l'enllaç a unes jornades celebrades el mateix 2017, sobre la poeta
En aquesta pàgina web: Viu la poesia, podràs llegir alguns del poemes més coneguts i rellevants de Maria Mercè Marçal (1952-1998), en què reivindica i construeix una identitat femenina i troba noves formes d'expressió, en aquest cas poètica. Et deixe ara amb "Divisa" i "Avui les fades i les bruixes s'estimen", del volum Bruixa de dol (1977):
«Divisa»
Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota
«Avui les fades i les bruixes s'estimen»
Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
En Cau de llunes (1998) trobem aquest altre poema:
«Drap de la pols, escombra, espolsadors»
Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, camussa, sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos, esponja, pala de plegar escombraries, gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.
El web Música de poetes ofereix diverses versions musicades de poemes de Marçal.
El grup El Diluvi, incorpora versos de Marçal en diferentes canços, com ara: "Paraules silenciades"
Si vols saber-ne més, sobre l'autora o sobre els anys setanta, punxa ací
Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
viurà el desig
i la rencança
de la primera paraula.
I el somriure
que s’ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però,
l’ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.
Si t'ha agradat i vols saber-ne més sobre aquesta poetessa i traductora catalana (entre altres, de Sylvia Plath) et recomanem aquest enllaç.
divendres, 31 de gener del 2014
Jo vinc d'un silenci
La poesia ens pot ajudar a entendre què ha passat durant la postguerra a l'Estat espanyol i com s'emmiralla la literatura. Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) és una de les veus més representatives amb poemes com ara "Cançó d'una rosa de paper" (Taula Parada. Obra completa, vol. 4, 1978), "Els amants" o "Propietats de la pena" (Llibre de meravelles, 1971).
