Mons possibles

Un dels principals estudiosos de la ciència-ficció en l'àmbit de la cultura catalana és A. Munné-Jordà, autor de l'antologia Futurs imperfectes (1997), que és una versió ampliada d'una altra anterior: Narracions de ciència-ficció, publicada el 1985 i reeditada en dues ocasions. Obres de consulta obligatòria si t'interessa especialment aquest gènere.

Una altra antologia que inclou relats de ciència-ficció o, en un sentit ampli, especulativa és la de Víctor Martínez-Gil que també recomanem: Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa, Galàxia Gutenberg / Cercle de lectors

Per anar entrant en matèria, llig aquest article breu de Munné-Jordà i posa'l en comú amb la resta de companys a classe:

• T'ha ajudat a completar la teua definició sobre el gènere?
• Munné-Jordà celebra que el seu article haja aparegut en una revista científica universitària (Mètode). Per què penses que ho fa, quina situació està denunciant?
• Trobes encertada la seua proposta per a una societat cada cop més tecnologitzada?

En un altre treball: "La ciència-ficció de Manuel de Pedrolo: més que el 'Mecanoscrit' però també", l'estudiós analitza l'obra d'una de les icones del gènere a casa nostra: Manuel de Pedrolo

Si vols saber-ne més, ací tens altres enllaços sobre ciència-ficció:

Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia (1997)
Ciència ficció a la UPC







 

La revista Alambique acaba de publicar (2017) un monogràfic sobre Manuel de Pedrolo i el Mecanoscrit del segon origen. Podeu consultar els articles ací

L'any 2015 s'estrenà Segon origen, pel·lícula basada en la novel·la de Pedrolo que no funciona tan bé com la narració original. Amb tot, caldria organitzar un videofòrum per comentar ambdues creacions...

Al 2017 també va arribar al cinema la pel·lícula La piel fría, dirigida per Xavier Gens i basada en la novel·la d'Albert Sánchez Piñol

Extraterrestres... mallorquins

Mira quina és la visió que té Antònia Font dels extraterrestres? Són ciència-ficció?

Que guai! que guai!,
quins extraterrestres més originals,
van amb motos d'aigua dins s'hiperespai
i una espasa làser en sa mà.

Que guai! que guai!,
tenen ses antenes parabòliques,
i tarifa plana telefònica
perquè sempre han de sintonitzar.

Que guai! que guai!,
i berenen de pa bimbo amb tulipan,
monten una orgia piromusical
i s'exploten tots es genitals.

I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d'un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l'hosti
per jugar a minigolf i a petanc.

Que guai! que guai!,
quins extraterrestres més originals,
van amb motos d'aigua dins s'hiperespai
i una espasa làser en sa mà.

Que guai! que guai!,
toquen flautes, toquen flaut,
el seu biorritme és samba-disco-dance
i una aspiradora és el seu nas.

I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d'un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l'hosti
per jugar a minigolf i a petanc.

I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d'un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l'hosti
per jugar a minigolf i a petanc.

Aquest grup mallorquí ens ofereix un univers ple de robots, coets interespacials i éssers d'altres planetes. Si t'han agradat, pots sentir-ne més cançons que t'aproximaran al terreny de les màquines, tan del gust de la ciència-ficció: "Robot" o "Jo robot" (Taxi, 2004).

Ferran Torrent

Ferran Torrent és, sens dubte, un dels autors més importants del panorama literari català actual. Algunes de les seues novel·les han arribat a la gran pantalla de la mà de directors com Ventura Pons,

Sigfrid Monleón i Francesc Bellmunt.

Un negre amb un saxo (1989), F. B
Gràcies per la propina (1998), F.B
L’illa de l’holandès (2001), S. M
La vida abismal (2006), V. P




Si vols saber-ne més et recomanem consulta la web Lletra: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ferran-torrent/detall.

Ací tens una entrevista recent, en què llig un fragment de la darrera novela que ha publicat: Un dinar un dia qualsevol (Columna, 2015)

Escriptors Tv: Ferran Torrent per vilawebtv

També pots llegir-ne una entrevista a Vilaweb "Quan la carretera s'acaba l'idiota continua caminant"

L'any 2010 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en el cicle "Escriptors Valencians Actuals" li dedicà una jornada a l'estudi i difusió de la seua obra. Podeu trobar totes les ponències d'aquesta jornada i la intervenció final de l'escriptor ací

La cua de palla

Mira't només un minut aquest extens vídeo i comenta algun dels títols que hi apareixen, reconeixes cap autor? Sentint la música només, de segur que imagines quin tipus d'històries presenta la col·lecció

Per acabar d'entendre el valor d'aquesta col·lecció en el desenvolupament de la novel·la negra en català pots visitar la pàgina web: http://cuadepalla.blogspot.com/ on trobaràs vídeos com aquest:

També pots llegir, entre altres, aquests articles: "Mig segle de novel·la negra en català" i "Tots els mons de La Cua de palla" publicat al Quadern del diari El País, que et proporcionaran respostes per a aquest seguit de qüestions:

• Quan es va crear la col·lecció i per qui?
• En quin altra col·lecció estrangera sembla que s’hi va inspirar?
• Quins eren els objectius d’aquesta col·lecció?
• Publicaren també autors catalans? Quins?
• La primera etapa d'aquesta col·lecció s'acaba el 1970? Quines varen ser les causes?
• Quan la reprenen? Sembla que en aquesta segona etapa funciona millor? Per què creus que pot ser?
• Quina importància creus que tenen les traduccions al català dels escriptors més importants del gènere?
• Qui va ser el més traduït i el més venut?
• Quines altres col·leccions són importants per a la novel·la negra en català?
• Quin estudi s'ha publicat recentment sobre la història i el paper d’aquesta col·lecció?
• Pedrolo diu que la novel·la de “lladres i serenos” ja no és considerada un subproducte literari, per què penses que ha estat considerada així?
• Per què penses que agrada tant aquest tipus de narrativa? Quins són, per a tu, els ingredients literaris que faciliten l’èxit?
• Es parla d’un boom del gènere en els vuitanta: quins autors esmenta?

En l'actualitat, altres col·leccions catalanes continuen apostant per la novel·la negra; és el cas de Crims.cat, de l'editorial a Alrevés, amb una interessant web que et recomanem visitar.

 

Sobre la novel·la històrica

Has vist aquesta pel·lícula? Saps en quina novel·la s'inspira i qui n'es l'autor?






Coneixes aquesta novel·la?



Si vols aprofundir en aquest tema pots llegir l'article de Vicent Simbor "Sobre la novel·la històrica actual" (Caplletra, 1997)

Actualment, la novel·la històrica continua sent una constant de les nostres lletres. Només cal repassar algunes publicacions recents, com ara Victus, d'Albert Sànchez Pinyol (2012), La melodia del desig, de Ferran Garcia-Oliver (2014),  o El metge del rei, de Joan Olivares (2014):



Podeu llegir una ressenya d'aquesta darrera novel·la al blog del professor E. Balaguer: "A tall d'invocació"

Carme Riera

Carme Riera és una de les escriptores actuals més valorada i reconeguda. En aquest vídeo explica els seus orígens literaris i presenta part de la seua obra: només són tres minuts!

http://www.vilaweb.tv/la-paraula-viva-carme-riera

Mercè Rodoreda, joc de miralls

Ací tens un fragment breu d'un programa de TV3 "El meu avi", dedicat a la figura de Mercè Rodoreda

Vos recomane que vegeu La vida secreta de Mercè Rodoreda i Gurguí (1908-1983)

Estem d'enhorabona! El conte de "La salamandra", de Mercè Rodoreda, ha inspirat una cançó preciosa del grup L'arannà. Ací teniu l'enllaç a l'entrevista completa sobre el procés d'adaptació

Si hi teniu interés, també podeu escoltar l'entrevista que els fan en el programa Assaig general de 3CAT sobre el seu primer disc La salamandra, en què han musicat altres contes de l'autora, com ara "Flor negra", "Poble de vidre" o "La meva Cristina", entre altres...

També et recomane el podcast de La contracoberta dedicat a Mercè Rodoreda, en conversa amb l'estudiosa Neus Penalva: