- Escolta el poema de Marta Pessarrodona: "Per Maria Antònia, Caterina i Clementina i tantes -no moltes- d'altres". Coneixes aquestes dones del títol? Per què les reivindica?
Sabia que vosaltres podíeu,
malgrat moltes coses,
explicar-nos sempre
fragments d’allò que volíem.
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
viurà el desig
i la rencança
de la primera paraula.
I el somriure
que s’ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però,
l’ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.
Sabia que vosaltres sabíeu
molt més del que vau escriure;
que vau ser més agosarades
que la valentia que us calia.
Sabia que hi havia,
rere tants frens, tantes traves,
tantes portes doctes i tancades,
una deu on apaivagar set i gana.
Sabia que teníeu bocins del tot
(ho he sabut gairebé sempre,
més enllà de silencis burletes)
que m’estalviaven mots de massa.
Sabia que calia cercar-vos
(furgar per edicions no gens assequibles)
llegir-vos, fidel i atenta, a vosaltres,
precedents de la nostra mala vida.
- Comenta ara, breument, aquest poema de Montserrat Albelló
A Virgina Woolf
Cadascú ha de tenirla seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
viurà el desig
i la rencança
de la primera paraula.
I el somriure
que s’ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però,
l’ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.
- Si t'ha agradat i vols saber-ne més sobre aquesta poetessa i traductora catalana (entre altres, de Sylvia Plath) et recomanem aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada