dilluns, 22 de febrer del 2016

Amb uns altres ulls (poètics). I


En aquesta pàgina web: Viu la poesia, podràs llegir alguns del poemes més coneguts i rellevants de Maria Mercè Marçal (1952-1998), en què reivindica i construeix una identitat femenina i troba noves formes d'expressió, en aquest cas poètica. Et deixe ara amb "Divisa" i "Avui les fades i les bruixes s'estimen", del volum Bruixa de dol (1977):

«Divisa»
Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.

Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota


«Avui les fades i les bruixes s'estimen»
Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.


En Cau de llunes (1998) trobem aquest altre poema: 

«Drap de la pols, escombra, espolsadors»

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.




  • Si vols saber-ne més, sobre l'autora o sobre els anys setanta, punxa ací
Edu3.cat